NIGHTHAWKS (the real american way)

de Jordi Crusats

Es tractava d’adaptar a la pantalla “en forma de curtmetratge” una versió cinematogràfica de la pintura
 d’Edward Hopper “Nighthawks” i bé... ho vaig intentar. D’entrada el tema proposat per a Julius 2009 tenia arrels d’un americanisme pujat de to. Quina cosa més americana!

Apareixen les preguntes de rigor. Que fer-hi?, cal representar el moment? o m’embranco en una adaptació paral•lela... més de casa?. A principis de gener aprofitant les meravelles de internet  vaig estar escoltant temes musicals de l`època en que s’havia pintat el quadre i oh sorpresa!... aquest tema promet... “Beer Barrel” interpretat per les germanes Andrews amb acompanyament de Glenn Miller... jo l’havia escoltat ja, de fet crec que és tot un clàssic, però mai l’havia sentit versionat amb aquella “canya”. Podria donar joc?. Si em decidia, la música em marcaria tot el ritme de les imatges, això no m’agradava, em semblava que em podria limitar la durada dels plans i de tot el film i de fet va resultar ser cert, però el tema estava molt clarament estructurat, i amb uns talls de ritme tan marcats, que em van donar pistes i també em permetrien  sortir de l’acció per intentar aportar alguna petita sorpresa a l’espectador.

També era bàsic treure els personatges d’aquesta forta depressió i ensopiment que transmetent en la pintura (diuen que causat per l’atac dels “japos” a  Pearl Harbor). Jo volia donar-hi la volta i presentar l’altra cara americana, la més cinematogràfica i la que més ens ha arribat a les pantalles, de fet  m’interessava “the real american way”.

Això volia dir que... la “peli” hauria representar “el moment americà” i per tant caldria disposar d’uns personatges el més creïbles possible. També esdevindria fonamental el lloc!! podria aconseguir un espai que s’entengués com el que apareix al quadre i ficar-nos dins?. Com que construir el lloc s’aparta de la realitat d’Armari Films, el 3d i cromakey haurien d’entrar en joc. El repte era bonic!

Les primeres proves d’imatges van ser la reconstrucció virtuals d’uns edificis inspirats en Chicago amb una ràpida baixada de càmera  per situar el lloc.

M’agradava explicar que el cau dels falcons es trobava sota un munt de ferralles, de vies, de dipòsits  i de rètols d’allò més típics, resultava molt americà tot plegat! Com el quadre. També vaig fer una adaptació d’un vehicle col•locat en una petita plaça ambientada amb aparadors semblants als que es veuen al quadre.
Vaig fer i muntar aquestes dues escenes i les vaig visionar amb la  música de les "Sisters". Em va agradar.

El correu

El 31 de gener va arribar un correu d’una tal Gigi , i deia: “... si mai necessites una actriu per alguna coseta que facis pots comptar amb mi!! si mires el meu perfil veuràs diverses fotos meves fent la darrera cosa...”. La meva resposta no es va fer esperar, li vaig enviar la música amb unes mostres de les dues úniques seqüències i li vaig plantejar el tema. Li he de demanar disculpes perquè també em vaig atrevir a encarregar-li bona part de la producció, cosa que va resoldre de manera espectacular. Sense la seva feina “Nighthawks” no seria.
La Gigi, que va resultar ser Gisela Figueras interpretaria a "Jo Nivison" en el curt i contactaria més andavant amb Elisabet Cirera per definir coreografia, i amb Xavier Balanyà, Jaume Batlló i Jordi Sibon per a interpretació.

La pausa

Tot i que ens varem reunir un parell o tres de vegades de vegades per concretar temes i jo hauria volgut rodar a finals de juny, (a l’agost jo tenia altres projectes i volia “liquidar” la feina amb temps) qüestions d’agenda de la Gisela, dels altres actors i també  meves no ens permetrien rodar fins a principis d’octubre. El termini d’admissió per a presentar el curt acabava el 15 d’octubre, per tant  el temps era ja una prioritat.
El primer contacte amb els personatges de la película el vaig tenir a Barcelona a finals de setembre. La Gisela havia ja preparat una part important dels moviments de determinades seqüències del curt en fragments i sols quedava conjuntar-ho. Ens varem reunir en Xavi, en Jaume, la Gigi i en Jordi a Set d’acció, la Gigi i en Sibon hi tenen relació i varen aconseguir una aula durant un parell d’hores. Ja no ens tornaríem a trobar fins el dia del rodatge a Vic.

Rodem!

 “Nighthawks” es va rodar el dia 4 d’octubre (2009) en una sola jornada, de fet llavors jo ja tenia tots els 3d i els fons del bar a fets i a punt de insertar.

Per a determinades escenes ens calia un espai negre neutre on la càmera miraria cap a qualsevol lloc sense veure cap altre element. En Ramon Ripoll que ja ha donat més d’un cop de ma a Armari Films ens va tramitar els permisos de rodatge i varem tenir accés a l’escenari del Centre Cívic Remei Estadi de Vic on es rodaria el matí. Finalment en Ramon no va poguer assistir al rodatge però en Tin el va suplir fantàsticament.
L’Ernest Crusats, en Gerard Rodríguez i en Jordi Casadesús varen ajudar a moure la càmera, monitor i equip i en Gerard va fer una col•lecció de fotografies que ja han passat al arxiu de A.F.
Després de dinar uns macarrons que ens va fer la Imma varem continuar rodant els interiors del bar. Això es va fer  casa del Xato, en Toni Anguera que ens va deixar el seu estudi de fotografia tota la tarda. Aquí s’havien de fer els cromes. Un fons de paper blau i una fusta on els actors es poguessin repenjar... la resta seria “trampeta”. La part més important d’aquestes imatges era la llum. Si volíem donar similitud al quadre calia afinar molt la il•luminació, per a mi l’element  més important de l’obra escollida de Hopper.

Una pantalla superior esmorteïa la llum que venia únicament del sostre tal i com passa a la pintura. El resultat em va semblar molt satisfactori i el salt a dins al quadre queda prou coherent. He de dir però que els actors em van semblar esplèndids i que les seves actituds em resulten  extraordinàriament creïbles. Afegir que en Balanyà i en Batlló no tenien experiència amb la càmera... la Gisela i en Sibon ja anaven rodats!

En Josep Font que té un petit paper estava convocat a les vuit del vespre, l’escena de dins el cotxe s’havia de filmar de nit i així es va fer.

Vaig utilitzar el meu propi vehicle, ell contempla el bar. Nois!...tenia ullat un Cadillac de lloguer que era un “pinyol” però el cost del lloguer s’escapava a les possibilitats de A.F. per tant  varem tirar pel dret, enquadrament tancat i ... avall va.

A muntar

El temps de que es va disposar per muntat el material va ser escàs, però suficient, de fet el curt dura sols 6 minuts. Es van escollir les millors preses de moviment i d’expressió enregistrades sobre negre i més tard els millors accions del interior del bar. La principal dificultat va ser el croma sobre els cabells de la Gisela.  Es va haver de fer sobre un retall de dues màscares per tal que no es notés l’efecte. Es van afegir les seqüències a les ja generades virtualment feia mesos i es va tocar un xic la banda sonora que en un parell moments repeteix una roda de música per ajustar el temps que faltava per encabir-hi la imatge. Finalment ratlles i taques com als films de l'època. Per arrencar el curt, em va semblar fer una capçalera de Armari Films per a l'ocasió, clàssica, per ambientar d'entrada, encara que incorpora una tipografia impensable als anys 40. Les veus dels petits aliens que s’estavellen surten d’un retoc de la veu de Johnny Weissmuller fent el seu crit de tarzan.
I res... una mirada recordant el cinema negre. Somiar... a vegades val la pena! a ells també els hi agradava.

The end

Repartiment
Jo Nivison: Gisela Figueras
Lucky Scottino: Xavier Balenyà
James Telwood: Jordi Sibon
Carl Preston: Jaume Batlló
E.H.: Josep Font


Per veure el curt envia un correu a entreplatiplat.resp  ,en uns instants rebràs resposta amb el codi d'accés.